Un cop vista, doncs bé, diguem que no la supera, ni suma, però amb els "fiascos" de pelis que estic veient darrerament, passa per davant per molt normaleta que sigui. I és que aquesta quarta pel·lícula arrenca des d'on vam veure marxar el déu víking a Endgame, amb els Guardians de la Galàxia a buscar-se i solucionar problemes a altres planetes. Els seus camins se separen ràpidament perquè Thor es veu arrossegat a la recerca de l'exterminador de déus, un personatge desenganyat per aquests, ja que per molt que els resis, les desgràcies arriben igual, no et fan ni cas.
A partir d'aquí, tres coses a dir. La primera, que l'escena que comparteixen Thor i els Guardians al principi és possiblement, el més divertit de la peli (per durada); després n'hi ha altres, però són escenes més curtes. La gràcia de la diversitat dels guardians és impagable. En segon lloc, la reaparició de la Natalie Portman en el paer de la doctora Jane Foster (Jodie? Fonda?) No va sortir a la tercera part perquè la segona va ser força dolenta, però ha tornat perquè tot ha renascut de nou, encara que el seu paper potser no té continuïtat. Ja ho veurem (maleïdes escenes post-crèdits). I en tercer lloc, l'entrada d'un món nou de possibilitats de creació de noves pel·lícules. I cal dir que té la seva lògica. Dins els superherois tenim els déus víkings, però i els altres? Déus egipcis, grecs i inventats, on són? Doncs aquí se'ns presenten uns quants i com deia, sembla que serà un nou filó de pel·lícules, que poden entrellaçar-se amb altres més, com Eternals. Aquesta gent de Marvel tenen una ment recargolada però brillant.
I de la peli ens quedarà una estona força entretinguda, que amb aquesta calor, s'agraeix. I si no, que ho preguntin a les dues cabres gegants, divertidíssimes...En aquestes pelis, de vegades el què les salven són els personatges secundaris més que no pas els principals o la trama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada