Mare de déu! Quina pèrdua de temps. I mira que si hi hagués pensat, hauria buscat en aquest blog si tenia alguna ressenya d'alguna de les parts anteriors. Ho he fet massa tard. Sí que n'hi ha. Parlo de la segona part, i allà ja la deixo per terra. Massa personatges, massa embolic, massa de res. Tot malament. I com deia allà, mira que es divertida la primera part. Però han volgut crear una nova saga d'on no se'n pot fer més. Fins i tot els multiversos de Marvel són menys embolicats que aquestes dues pelis. Segurament, si hagués llegit l'entrada, hauria vist la tercera part igualment. Fins i tot després de llegir el resum de l'argument a la viquipèdia (de la segona part)... és que és brutal. La llegeixes i no s'entén res! Quin garbuix de noms i situacions...
Però ara ja està fet. Ja està vista. Quan duia una hora, la vaig parar i dir-me a mi mateix que ja la continuaria en un altre moment. I és que després dels primers seixanta minuts, no saps ben bé qui és qui ni què passa. Hi ha uns bons i uns dolents. a partir d'aquí, imaginació. És cert que després, (quan ja has llegit el resum de la segona part), entens una mica qui és qui i què fa a cada lloc, i com que comença l'acció, aquesta salva l'argument. Un parell d'escenes que et salven la pel·lícula: el recat del germà del Newt Scamander i la persecució de les maletes pels carrers del poble de Buthan. Però evidentment, tot i que netegen la peli, en cap cas la salven de la crema general.
Un dels principals problemes es la nul·la empatització amb els personatges. El protagonista inicial, l'Scamander i el seu company muggle, en Jacob Kowalski ho aconsegueixen a la primera part, però a partir de la segona, enmig d'una dotzena de personatges més, es van diluint. I perdre'ls a ells cm a principals és un error. I ningú aconsegueix el carisma que per exemple tenen els personatges de Harry Potter. Qualsevol dels secundaris de Hogwarts té més carisma que els principals d'animals fantàstics. I a sobre perden en Johnny Depp fent de dolent, i el substitut no li arriba ni a la sola de les sabates. I quan llegeixes que la seva intenció inicial era la de fer cinc pel·lícules... No sé si els sortirà a compte, la veritat. Jo personalment, espero recordar les paraules que estic escrivint abans de deixar-me enredar una altra vegada.
Fa gràcia perquè al març de 2019, quan parlo de la segona part, comento que no estic tenint massa sort en les pelis d'aquell anys. Ara mateix, signaria les mateixes paraules per al 2022. Aquell 2010 el top ten es va quedar en top five, i l'any passat, el 2021, també. Veurem si passa el mateix aquest any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada