ARTS ESCÈNIQUES

Aquest any tocava fer formació al gust. Enlloc de fer una consensuada pel claustre, per direcció o per Fundació, podien escollir aquella que et convingués més. En el meu cas, després de cinc anys sense fer teatre a l'escola, tenia entre cella i cella reciclar-me de nou. Ja havia fet un amb Rosa Sensat, un altre amb la FECC (amb en Joan Pera i el seu fill Roger), i també aquest mateix curs ja havia estat en una xerrada online amb la Rosa Gàmiz que va provocar que després ens vingués a l'escola a fer un taller amb els nois i noies. Va ser aquesta xerrada amb ella que vaig veure que calia anar més enllà de la representació de teatre, que hi ha vida més enllà, tot i que és difícil combinar-ho a primària amb les ganes de les famílies de veure els seus fills i filles a l'escenari.

En un principi buscava la formació per a mestres de La Perla, però després de la pandèmia, l'han anul·lat i no el feien. Llavors vaig trobar el que van iniciar la colla de Viu el teatre en la seva tercera edició. Tots els matins 'una setmana, de 9 a 15h amb grans professionals de les arts, empapant-nos de la seva experiència, vivència i sobretot, recursos. Dramatització, veu, percussió corporal, dansa creativa, titelles, coralitat... Déu n'hi do la d'aspectes diferents que hem treballat. El meu cas, combina una timidesa extremada a la vida real amb una bogeria controlada quan estic a l'aula, però clar, en el cas que ens ocupa, el curs, estic totalment fora de la meva zona de confort, quan després a 'escola és on em trobo millor. Que n'és d'estrany, no? això vol dir que en alguna de les sessions, patia força per quan em toqués a mi. Per sort, han estat activitats molt corals, i diria que només un parell de vegades m'he quedat allò que se'n diu sol davant del perill. la veritat és que algunes de les sessions, com la de dansa, que me l'imaginava com la més dramàtica per mi, va ser força tranquil·la. va tenir el seu moment, però vaig sobreviure.

Com toca en aquest casos, a mesura que anàvem fent activitats, veia les seves possibilitats a l'escola. algunes eren massa per l'ESO, però es poden aplicar a primària moltes de les que vam fer. És cert que quan veia les possibilitats amb els d'ESO, pensava amb el meu desengany de l'activitat extraescolar de teatre proposada aquest curs i que no tirarà endavant. Feia molt temps que una activitat proposada per mi no reeixia. Quina patacada! Prefereixo no pensar-hi, perquè evidentment, enlloc de justificar-ho en les mil i una coses que fan els nostres adolescents, ho pagaria amb la meva persona. Però sap greu, perquè realment ara tinc molt més recursos que hauria pogut posar en pràctica.

En aquest curs, apart d'enfrontar-me a la meva vergonya i trobar recursos, he descobert 26 mestres més amb una canya i una màgia molt grans. Hi havia veritables artistes entre els que estàvem allà, i els que eren mestres, tenien molts una gràcia innata que no m'estranya que els agradi aquesta vessant més artística. Entre els professors del curs, hi ha hagut de tot. En general tots molt bé, però alguns pecaven per centrar-se molt en grans i no sabien com aplicar-ho amb més petits, i algun altre que parlava molt com si sabéssim de tot i coneguéssim tots els autors que deia, i et senties una mica per sota. Per sort, després les activitats proposades eren molt interessants. Però en cap cas això fa baixar la qualitat del curs, que ha estat cansat, intens, però molt aprofitat, interessant i fantàstic.