NO PUC MÉS

Tot i que l'etiqueta "Catalunya" segueix sent la número 1 d'aquest blog, és fàcil constatar que la distància amb les seves perseguidores es va escurçant de mica en mica. I no és que en faci mooooltes de les altre, sinó que la que ens ocupa s'ha vist reduïda la seva freqüència, provocat sobretot per la disminució brutal d'entrades sobre la política de casa. 

Amb la mobilització popular desmobilitzada i el circ denigrant de la famosa majoria independentista al Parlament, no fan ganes de comentar res. Però és que no puc més. El deplorable espectacle dels nostres polítics, tots, absolutament tots, és per agafar-los, tancar-los en un vaixell i deixar-los a alta mar, amb provisions, però sense permís per tocar erra. Com es pot ser tan fals, tan hipòcrita... tan merdós? Sabíem que enfrontar-nos a Ecspanya seria una batalla dura, però no comptàvem en què ells porten segles de maquinacions, complots i maldats. Es van adonar que no els calia la violència de l'1 d'octubre per vèncer, van veure que aquell no era el camí. Ivan fer el què més saben fer, aconseguir comprar a uns quants dels nostres, aconseguir la seva fidelitat a base de promeses personals, alliberaments de polítics... i els nostres governants ho han acceptat de bon grat.

Elles i ells s'han rendit. Prefereixen la seva estabilitat personal dins d'Ecspanya que els perills i inseguretats de crear un estat nou. Ens han abandonat, igual com van fer els anglesos a la guerra de successió. Els emprenya molt que els diguem traïdors, però és que ho són! Què és sinó la "taula de diàleg"? Nomé es parla de temes autonòmics, amb les promeses que fa anys que fan i mai compleixen, i després surten de la reunió cofois i orgullosos d'haver aconseguit res. No era per parlar d'independència, aquesta taula?  La contínua dèria de buscar esdeveniments que ens espanyolitzin bé (olimpíades). Les mil i una converses del Villarejo que surten a la llum i no passa res, ningú demana explicacions ni trenca res. Ni per l'espionatge del Pegassus. Silenci. I només faltava el xou Laura Borràs. A veure, quan la van escollir presidenta del Parlament, ja sabien que la investigaven per això, i sabien que més aviat o més tard, arribarien les acusacions i el judici. Què pensaven? Aquest era el seu pla? Deixar fer per fer-la fora i fer-se més forts sense ella? Tots ho sabien que això passaria, i tot i així, han permès muntar l'espectacle. És francament penós.

Ara mateix, faria el què he dit abans dl vaixell. La veritat és que m'agradaria que els tornessin a posa a tots a la presó, només per marcar-me el gust de no moure ni un dit en cap mobilització per ells. Caminades, manifestacions,... tot el què es va fer per defensar-los i voler la seva llibertat, i un cop fora, fan el què fan? La propera vegada, que es podreixin a la presó. I tant de bo tothom pensés com jo. Però és veure les reaccions a les xarxes i veure com tots s'estan traient els ulls... i els espanyols rient a cor que vols veient com no els ha calgut enviar més piolins; nosaltres mateixos ens estem matant. Quina pena tot plegat. 

El poder el té el poble, però no sé si el poble té ganes de res. La majoria no fan res sense els polítics davant, i cal adonar-se que ells han d'anar al darrere nostre. Però la gent està igual de podrida, i no sé si farem res de bo. Per primera vegada en molt temps, ara sí, soc pessimista.