UN ANY DESPRÉS

Just un any després d'haver anat des de casa fins el Tibidabo caminant, hi he tornat. No era l'excursió que tenia en cap quan en parlava no fa massa en una entrada anterior, però compta com a tal, ja que són gairebé tres hores de caminada entre anar i tornar.

He fet algunes millores respecte la primera vegada. Enlloc de sortir a les 9'20h, he sortit a les 8'43h, de manera que aquests 40 minuts extres em servien per anar més tranquil, encara que no havia d'estar a la plaça Lesseps a les 13h. un altre canvi ha estat el ritme. Tot i trigar més o menys el mateix, dues hores i10 minuts, a les pujades anava tranquil, sense presses, i a les baixades o estones planes, tampoc em posava a córrer com vaig haver de fer l'any passat. A la paradeta del turó de Valldaura, enlloc de 15 minuts m'hi he estat cinc, ja que no necessitava tant descans perquè el ritme d'enguany era més baix. I per últim canvi, ja no he anat a buscar la drecera salvatge que em va fer perdre temps, pell i sang. Tot i això, he estat a punt de pifiar-la, ja que m'he ficat per un altre camí que em portava de nou a la drecera salvatge. Així que he perdut uns deu minuts anant i tornant a la carretera.

No és una excursió que em prepari molt físicament per a altres fites, però almenys sí mentalment, ja que la sumo al còmput total d'excursions de l'any. M'he trobat poca gent pel camí, cosa estranya, i per tant he pogut parlar una bona estona amb mi de com havia anat el curs en general. No he volgut entrar massa en el curs que ve, que per a això ja hi haurà properes caminadetes al setembre.

Només comentar dues coses. He arribat de nou al Tibidabo, cosa que fa que en una sola setmana, hi hagi pujat tres vegades (sopar a l'observatori, parc d'atraccions i ara l'excursió), i així com el diumenge gaudia de poques cues al parc, avui, amb tots els casals que hi havia, deuria ser brutal. Mentre m'hi acostava, anaven passant autocars i més autocars, però és que també en passaven de baixada els que havien descarregat. Quina multitud de casals. I quan les cues a les atraccions de dalt (Talaia, sínia...) ja eren grans, encara seguien arribant més i mes casals.

L'altre tema em té més intrigat. Després de les tres hores d'excursió, la gran pregunta és: què dimonis fa un helicòpter aparcat en una casa al costat del Tibidabo?