LA CURA

Ja està fet. cada any tenim una petita part proporcional de lectura en llengua castellana, aquella que mai ha estat llengua d'imposició. Em fot molt que hi hagi llibres que no s'hagin traduït a la nostra llengua, i que per poder-lo llegir ho has de fer en la de l'imperi. sempre pots  llegir el llibre, però aquesta vegada, després de força temps (anys) esperant a que es tradueixi, he fet un ERC, és a dir, m'he rendit al castellà. Ara ja em desintoxicaré amb els llibres successius.

Anem al fet que ens ocupa, que és el llibre en qüestió. Es tracta de La cura, d'en Glenn Cooper. D'aquest autor ja havia gaudit molt i molt de la seva trilogia de La biblioteca dels morts, que vaig acabar el 2015 amb la tercera part, La fi dels escribes. Va ser una trilogia que va anar de més a menys, però que la recordo molt i amb bon regust. Per això aquest llibre me'l volia llegir.a més a més, és clar, de la trama que també és de les meves preferides.

Tenim un virus descontrolat que contagia el 80% de la població mundial, provocant ue perdin totalment la memòria. És a dir, ls persones infectades no recorden qui són, què feien, on vivien... res de la seva vida anterior. I això vol dir que es comporten una mica com animals, únicament per satisfer les seves necessitats vitals, de tot tipus. això provoca un desgavell important a tot arreu, ja que entre confinaments i que no es pot anar a treballar, de mica en mica totes les coses habituals (gas, electricitat, avituallament...) desapareixen, i clar, com no pot ser d'altra manera, llegint com les persones que són immunes, afronten aquesta catàstrofe i com tiren endavant, cadascú a la seva manera. Tenim també, els metges que miren de trobar "la cura" pel virus, com intenten aconseguir fer-la possible.

Ha estat una lectura de les ràpides, perquè és força emocionant tot el què va passant, intrigant i neguitós. La recent pandèmia no fa res mes que corroborar el què tots sabem. que el dia que vingui un virus destructiu de debò, la humanitat està condemnada a l'extinció, perquè els pocs que quedin es trauran els ulls abans que refer la vida al planeta de manera sostenible i pacífica. Esperem no arribar a veure-ho. mentrestant, molt bona lectura d'estiu.