Així, Abbot Elementary recull el dia a dia d'un equip de mestres d'una escola pública en un barri desfavorit de Philadelphia. Els únics personatges de raça blanca són dos dels mestres de l'escola. Les manies dels mestres, les vivències amb els nens i nenes donen peu a un grapat de situacions a quina més divertida. I és que aquesta sèrie m'ha agradat molt. Reconec que segurament, la majoria dels acudits només fan gràcia a mestres, però caram, que hi hagi una sèrie que es faci una picada d'ull, encara que hi hagi la diferència cultural amb els USA, ha estat un alè d'aire fresc, què voleu que us digui.
Segueix una mica l'estela de Modern Family, ja que de tant en tant s'atura l'acció per representar que estan fent un documental sobre l'escola i el mestre o la mestra està sent entrevistat i i opina sobre la situació que viu. Contínuament, els mestres estan mirant a la càmera quan hi ha alguna acció d'algun nen/a o més sovint d'un company/a de feina que posa en dubte la sensatesa d'allò que fa o diu, de manera que el què provoquen és buscar la complicitat de l'espectador davant de la tonteria que està passant. I com deia, si l'espectador és mestre/a, doncs la complicitat està servida.
El grup de mestres, impagable: la happy-flowers motivada de la vida, l'experimentada i respectada, el friki, el seriós, la destroyer... i una directora que està en aquest lloc per xantatge a l'inspector d'educació, ja que és una pinta de campionat. Aquesta combinació dona lloc a mil i una situacions que tenen lloc a moltes escoles. Per aquest motiu, resulta que es tracta d'una sèrie força ben valorada i que apareix en les nominacions dels darrers premis Emmy. EN va guanyar un la primera temporada, i veure què passa amb aquesta segona, que veuré al llarg d'aquest estiu. Probablement abans de començar el curs per ajudar-me a prendre'l amb alegria. Una sèrie que ha estat un gran descobriment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada