dilluns, 3 de juliol del 2023

DER SCHWARM

Faig un parèntesi en les entrades que fan una posada al dia després de l'aturada amb dos articles d'actualitat. Aquesta última setmana he estat mirant una sèrie que en castellà n'han dit "El quinto día". No he sabut trobar el motiu pel qual li han canviat el títol, donat que el seu original dona nom a aquesta entrada i es podria traduir com "L'eixam" o "Banc de peixos" fins i tot.

La sèrie, alemanya, es basa en un best seller d'un escriptor alemany que explica que en diferents parts del món comencen a haver incident desastrosos relacionats amb el mar i els oceans: balenes que ataquen turistes, crancs invasors, tsunamis sorpresa, i peixos infectats que provoquen pandèmies en la població humana. En cada un d'aquests llocs hi ha algun científic, doctor o investigador que de mica en mica van convergint tots en un punt que els porta a descobrir una nova espècie (o més aviat antiga) que cansada de com els humans tractem els oceans, han decidit eliminar-los.

Una sola temporada de vuit capítols, amb uns alts i baixos importants. El típic començament prometedor i que desperta interès, uns episodis del mig anodins, i un desenllaç que té el seu clímax, i que et pot agradar més o et pot agradar menys, però intenta repuntar. Tinc força clar que no la trobarem al top five de les sèries d'aquest any, n0estic segur. Però per la seva durada i trama, és el què m'interessava més en aquest moment que no pas embrancar-me en alguna altra més llarga, tant de durada general com de cada un dels episodis.

A mesura que s'anava descobrint l causant de tot plegat, m'ha recordat molt a un clàssic del cinema de ficció submarina: Abyss. Cec que beu una mica d'aquesta peli i d'algunes altres fonts, pel què diuen les veus més crítiques. Passa doncs, sense pena ni glòria, però tampoc sense ser cap desastre. Li posaríem un 6. Això sí, el final... ufff... no sé si al llibre és igual, però si no, és una manera ben cutre d'acabar. Ho sento per l'espòiler. Però quan una mor ofegada enmig de l'oceà glacial Àrtic, mor ofegada. Més igual que l'entitat del fons del mar entri dins seu. Es mor. No passa res, no cal que a l'última escena obri
els ulls estirada en una platja. Ja n'hi ha prou de finals d'aquest estil. Acabem les pelis i les sèries com Déu mana. Amb un THE END.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada