LA PILOTA ÉS FEMENINA

Des de dijous passat s'està disputant a Austràlia i Nova Zelanda el mundial femení de futbol. Fa quatre anys ja vaig parlar-ne en aquest blog perquè ja estava immers en aquest món gràcies a l'afició a l'equip femení del Barça que es va iniciar ja fa més de set anys.

Aquest mundial té més ressò, té tants equips com el mundial masculí, i se'n parla una miiiiica més. encara no suficient, però anem fent. En el fons, també em convé egoistament que no hi hagi més boom per poder seguir gaudint dels partits en directe i les finals.

Aquest mundial arriba amb molt equips disposats a treure la corona a l'equip dels USA, clara favorita i guanyadora dels últims anys. Altra vegada tenim França, Suècia, Anglaterra, Holanda... disposades a arribar a la final. Veurem si en són capaces, i si a més, aconsegueixen guanyar. Algú podria dir: "No està Ecspanya entre les favorites?". Sí clar, d'entrada sí que ho està, però evidentment, no em vull imaginar aquesta possibilitat. Primer, perquè és Ecspanya i el meu desig és sempre la seva derrota. Segon, perquè el conflicte de "les quinze" em fa empatitzar amb les que no hi han volgut anar perquè volen millores en les sessions físiques i gestió dels entrenaments. Algunes d'elles han cedit i han anat (Aitana, per exemple), mentre d'altres s'han mantingut coherents (Patri, Mapi, Pina...) A més, amb Misa i Athenea a l'equip, com voleu que no vulgui que perdin? L'únic desig per aquesta banda és que no es facin mal cap de les nostres.

Ara mateix ja s'ha disputat la primera ronda de la fase de grups. Com a la passada Eurocopa, Noruega està fent el ridícul, i en general, costa marcar i fer espectacle, que és el pitjor que podia passar. Els detractors del futbol femení estan esperant que sigui un rotllo per demostrar que no mereixen res. És doncs, una oportunitat que no poden perdre, per tant, desitjo que el seu talent brilli com mai. 

Com deia, les favorites són les de sempre. No veig que pugui haver cap sorpresa. Veurem si els USA, amb Rapinoe i Morgan en el seu últim mundial segueixen demostrant el seu poder, tot i que fa quatre anys ja els va costar. Anglaterra, flamant campiona d'Europa, arriba amb baixes importants (Mead, Willaimson, Kirby i White retirada). França, Noruega i Suècia són les següents, però ja he dit que no sé si Noruega renaixerà de les cendres. També hi ha Canadà, campiona olímpica. I a partir d'aquí, les possibles incorporacions al quadre d'honor: Brasil, Dinamarca, Suïssa, Nigèria, Japó... i és clar, una de les amfitriones, l'Austràlia de Sam Kerr).

A la porra virtual, les coses em van bé. Per punts vaig primer, i a la final he posat Estats Units guanyant a França (tenia Anglaterra fins que vaig veure les baixes). Però tothom sap qui hi haurà a la final, un equip que no he esmentat encara, per deixar clar que és la que guanyarà al final: Alemanya. Tres estrelles i potència física en equip. La combinació. Bé, encara és massa aviat. En tornem a parlar quan es vegin els vuitens.