El túnel del vent consisteix en això, una mena de cilindre d'uns cinc o sis metres d'alçada, amb un ventilador gegant al terra i que, amb la supervisió d'un encarregat, et fa surar en l'aire, equipat amb un casc per si vas donant-te cops contra el vidre del costat. La peculiaritat que fa especial aquest túnel del vent és que ara mateix és l'únic que està a l'aire lliure, i, seguin amb les casualitats, aquest, mentre sures (perquè volar no es pot dir que volis), veus la muntanya de Montserrat davant teu, un detall que no em va passar inadvertit evidentment.
Equipat amb un vestit especial, ulleres, taps per les orelles i el casc, entres al túnel, et col·loques en la posició de sortida per ajudar al monitor a tombar-te en posició horitzontal. a partir d'aquí, les dues normes: cames estirades i cap amunt. Fas dues rondes d'un minut. A la primera, prens contacte amb la sensació, i a la segona et deixa una mica més lliure, però mai arribes a pujar més de dos metres. És una experiència interessant, i molt curiosa, però també cal ser realista i sincer, i la veritat és que m'esperava alguna cosa més espectacular. Curt, poc estable (vas pujant i baixant contínuament...). Després d'estar a quasi 3.000 metres i després també de la caiguda lliure, aquesta activitat et deixa amb poc sabor. Però bé, per algú com jo, és una activitat que calia fer com a prèvia a si algun dia em decideixo a fer el salt d'Empuriabrava.
Un últim detall, sobre les persones encarregades de l'activitat. No hi ha cap queixa, tot va anar correcte, però, parafrasejant el joc dels prejudicis de l'Està passant, semblen una colla d'amics que enlloc de muntar una discoteca a la costa brava els ha tocat gestionar aquest aeròdrom del Bages.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada