REPRISE

En aquest final de curs frenètic i angoixant, ha passat una cosa que no havia fet mai en tots aquests anys: repetir obres de teatre. Quan al principi del curs ens plantejàvem quines fer, va aparèixer la possibilitat de què l'altra classe fes una de les clàssiques, "Els tres mosqueters". Pel què fa a la meva, per tal que no fos molt diferent (lluites d'espases), vaig acabar acceptant "El rei Artur", provocant doncs, aquesta repetició. Les dues obres es van representar per primera vegada el 2003, és adir, exactament fa 20 anys. També cal dir que, així com aquella primera vegada la meva classe va fer els mosqueters i l'altra el rei, aquest cop seria al revés, encara que en aquella època es feien les obres a les hores de català i també la vaig organitzar jo, ja que feia aquesta classe als dos grups.

Total, que ara fa unes setmanes vam reinterpretar aquestes dues obres de teatre. Estaven un pèl retocades (el2003 es feien a 3r i eren de les primeres, molt senzilles), mentre que a sisè calia, fer-les més llargues i amb detalls més moderns, apart del tema cançons, que passaven de dues per obra a quatre. Tot i així, retocar una obra ja feta no em convenç gens. La base és la mateixa, així que és refregir coses, quan potser és millor refer-la sencera. Sigui com sigui, les dues es van interpretar i van quedar molt i molt bé, evidentment.

Personalment, com que ara ja només em centro en una obra i no en dues, en el cas que em pertoca, dl Rei Artur, els al·licients van ser espectaculars: la versió del "Quan ataqui l'enemic", dins del caos va quedar força bé i als nois i noies els encantava representar-la. I el final... què dir del final? Buscant el fet diferencial entre 3r i6è, aquesta ha estat la primera obra en què el protagonista (el Rei Artur), mor al final, respectant la llegenda original. Amenitzada amb la versió del "When you believe", amb el rei pujant per les escales cap al cel... ufff... podia quedar més o menys bé, però sense cap mena de dubte és el final més apoteòsic de totes les obres fetes fins ara. I condemnats a sisè, a veure com es supera això el curs que ve... una cosa tinc claríssima: seran noves (almenys la meva).