De tant en tant, determinades situacions de la vida et fan obrir armaris on tens guardades coses que ni tan sols recordaves que tenies. Una d'elles, apart per exemple, dels àlbums de fotos tradicionals, és la típica capsa on vas posant records, objectes que reps algun dia i que de mica en mica van quedant en un raconet de la memòria: la capsa dels records.
En el meu cas, és una capsa de sabates, res petit. I he de reconèixer que la vaig obrir amb la intenció de llençar la capsa de sabates i canviar-la per una de més petita, de manera que volia enviar a la paperera de la història aquells objectes que ja no calia conservar. Ja us ho podeu imaginar. La capsa de sabates continua sencera, i ni una sola cosa de les que hi havia dins han marxat d'allà. Va ser començar a mirar què hi havia, i em vaig veure incapaç de llençar res, encara que no torni a obrir aquesta capsa fins d'aquí cinc anys. Cada una de les coses que hi ha allà dins tenen un significat especial, totes van acompanyades d'un record, d'una imatge, un vivència... que les coses com siguin, si estan allà, és perquè justament, no les vull oblidar.
El nino de paper matxé que em representa a mi vestit de casteller (un regal d'una nena que vaig tenir el segon any de mestre), la baldufa de les colònies de Foc Nou de l'any 92, o la pedra pintada de les colònies de l'esplai a Vallfogona del Ripollès, els rellotges de Tintín de tota la vida, la descripció en hores de l'única vegada que vaig caminar (i arribar) a Montserrat des de Barcelona, pins, clauers i xapes, el penjoll d'apoderat del primer d'octubre, diari del confinament a l'habitació...
No et pots desfer de tots aquests records senzillament perquè ocupen 200 centímetres quadrats d'un armari, amb la de trastos que s'arriben a acumular... Hi ha coses que no tenen preu material, sinó simbòlic, i mentre estiguin guardades, encara que sigui dins una caixa de sabates al fons d'un armari, sempre hi haurà moments per tornar a recordar aquelles emocions que vas viure en una altra època de la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada